dimarts, 16 d’agost del 2005

Maria Mas i Canals

Medalla d'Honor de Barcelona 2003
Gent de Masquefa

L’1 de març del 2004 va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el lliurament de les medalles d’Honor de Barcelona de l’any 2003. Una persona de Masquefa va rebre aquest reconeixement honorífic. La Maria Mas i Canals, la Maria de cal Faci.
Ens plau felicitar a la Maria per aquest guardó i reconeixement i reproduïm el text glossant la persona de la Maria Mas que va sortir al butlletí de l’Ajuntament de Barcelona.

Maria Mas i Canals rep el guardó per la seva constant lluita des de l’Escola d’Adults del Carmel per la defensa del dret dels ciutadans a la formació i per la seva vida de compromís lleial amb les persones i amb els seus principis. Va néixer a Masquefa (Anoia) el 4 de novembre de 1936. La seva infància transcorre amb manca de recursos educatius i formatius i incertesa de futur per causa de la guerra i de la postguerra. Sense a penes tenir formació acadèmica, la seva família es veié en la necessitat de posar-la a treballar en una indústria de derivats del tèxtil als 12 anys. Arriba a Barcelona als principis de la dècada dels 50 gairebé sense res i aconsegueix feina de treball domèstic. Sense uns objectius clars, l’època fou per a ella d’una especial duresa. És en aquesta època també quan aconsegueix feina d’auxiliar d’infermeria en la sanitat pública.
Llavors va ser quan se li començà a despertar la consciència social i política, gràcies en part a la seva germana i a la seva situació de treballadora explotada. Es matricula a l’escola d’adults, posteriorment a la prova d’accés per a més grans de 25 anys i fa els estudis de Magisteri. És una època intensa en la qual conviuen el treball, l’estudi i la lluita social. Època d’un gran desgast físic, però també d’un indubtable enriquiment personal.
En esclatar la Revolució Sandinista a Nicaragua, s’hi trasllada i participa en obres socials, sobretot de promoció de la dona. Malalta de malària, ha de tornar a Barcelona abans d’un any. Durant un curs exerceix com a interina en substitucions en escoles d’infants fins que el curs 1981-82 s’integra com a mestre en la recent inaugurada Escola d’Adults del Carmel, on assumeix, a part de la seva dedicació didàctica, la responsabilitat de les relacions exteriors.
Veu que l’Administració competent té les Escoles d’Adults com un recurs per justificar que “alguna cosa es fa”, però sense la voluntat política de dotar-les de l’estructura i dels recursos mínims per assolir els objectius marcats. La formació d’adults és per a ella un dret inqüestionable, indiscutible, irrenunciable del ciutadà. Aquest convenciment l’ha portat a treballar de manera incansable per millorar les condicions de l’Escola d’Adults del Carmel fins a la seva jubilació, però també a lluitar al barri i davant de les administracions per aconseguir els seus objectius.
·