diumenge, 30 d’octubre del 2005

Masquefa s'està degradant ràpidament

Correu d’un lector

Us envio aquest correu per que sembla que la nostra vila s'està degradant molt ràpidament i posar de manifest los coses que tothom pot veure en un sol dia a Masquefa.
Es molt normal veure vehicles malmesos (vidres trencats, rodes punxades …) aparcats durant mesos al mateix lloc sense que ningú hi posi remei. Tanmateix tots hem vist com la gent no respecta els passos de vianants, els límits de velocitat ni les normes de convivència, posant la musica a tot drap en plena nit o simplement anant cridant pel carrer a altes hores de la matinada.
Dona la sensació que Masquefa esta descontrolada i que ningú te interès en posar-hi remei, es molt normal NO veure la policia si no és davant una benzinera fent una pausa (a la qual hi tenen dret) a hores en les quals el local no te dret a tindre clients a dins.
Sembla que a les generacions futures ningú els hi esta inculcant els valors essencials per a la vida en societat, sols cal atansar-se a la reixa del col·legit de "l'avinguda de la línia" i parar l'orella uns segons...
Podrem ser testimonis de que el recinte disposa de una cascada artificial, o això sembla ja que la font situada prop del camp d'esports es passa dies i dies rajant sense que ningú hi faci res, ni professors ni alumnes ni els responsables de manteniment del centre.
Segurament els polítics respondrien a tot això dient que Masquefa ha crescut massa ràpid i que no tenen mitjans econòmics per a posar-hi remei. Jo particularment penso que ells estan allà per a buscar solucions i no excuses.
Observacions com aquestes tots en podem fer i no descarto que moltes m'han passat per alt així que convido a tots els habitants de Masquefa a que aportin el seu gra de sorra per tal que algú posi remei als problemes que ens atenyen.
Atentament,
Un ciutadà.

Supressió de dos passos a nivell a Masquefa

Les obres costaran 1.075.095,26 €

La Generalitat adjudica les obres de supressió de dos passos a nivell de la línia d’FGC a Masquefa per import de 1 MEUR


La Generalitat ha adjudicat, per mitjà de l’empresa pública GISA, diverses obres per un import de 70 MEUR en matèria de carreteres i de transport. En les obres per tal de millorar el servei d’FGC, s’han adjudicat les obres de supressió de dos passos a nivell de la línia d’FGC al terme municipal de Masquefa per un import d’1 MEUR. Es preveu que les obres s’iniciïn el primer trimestre de 2006 i tinguin una durada de sis mesos.
El pressupost base de licitació era de 1.308.396,39 € (IVA del 16% inclòs). Es van presentar i acceptar 4 empreses i s’ha adjudicat a la UTE Six-Constructors Associats, SA & Ingenieria y Servicios Ferroviarios, SA per import de 1.075.095,26 €, la segona empresa que oferia més rebaixa pressupostaria.
Les obres substituiran els dos passos a nivell existents actualment per un únic pas inferior per a trànsit rodat. Aquests passos a nivell corresponen a camins particulars sense asfaltar que comuniquen les carreteres B-224a i B-224 amb els camps de conreu que envolten la via dels FGC. El nou vial projectat, que passa pel pas inferior i que connecta ambdues bandes de la via del ferrocarril, serà un camí rural de 340 metres de longitud. L’estructura prevista és un calaix de gàlib mínim de 5,5 metres i amplada 8 metres executat mitjançant empenta oleodinàmica, de manera que no s’afectarà cap instal·lació ferroviària.

dissabte, 29 d’octubre del 2005

Els arbres de Masquefa

Per una gestió més respectuosa

Demanen a l’Ajuntament de Masquefa que es respecti i millori l’arbrat

En la tardor i l’hivern del 2003 al 2004 es van lliurar a l’Ajuntament de Masquefa varis plecs de signatures, de professionals i treballadors d’activitats relacionades amb el medi natural i el medi ambient i també d’altres ciutadans que estimen els arbres, demanant que s’apliquessin diverses mesures per una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa, també es va parlar amb la Sra. alcaldessa i el regidor de serveis i medi ambient, als quals se’ls va lliurar diversos escrits, articles i documents sobre la poda exagerada dels arbres urbans.
Tot i el temps transcorregut, s’ha pogut constatar que cap de les mesures demanades i proposades s’han portat a terme.
Per tal cosa, el 27 de setembre, van entrar al registre de l’Ajuntament de Masquefa un altre carta reiterant tot el que es deia i demanant que s’adoptin les mesures que s’havien proposat per a millorar la gestió de l’arbrat urbà :

De manera molt especial i urgent :
· Que s’aturi d’immediat la poda agressiva que es fa i es realitzi una poda correcta, respectuosa amb els arbres, d’acord amb les normes tècniques de l’arboricultura i dirigida i efectuada per professionals competents i qualificats per aquesta feina.
· Que en les planificacions urbanístiques, en els carrers i places, es prevegi sempre l’espai necessari per a poder plantar, viure i créixer adequadament nous arbres.
I també :
· Que s’estableixin polítiques i normatives de protecció i respecte a l’arbre.
· Que es planifiqui adequadament la plantació de nous arbres, atenent la idoneïtat amb el carrer o lloc on s’ha de plantar, el seu microclima, la resistència al medi urbà, la diversitat d’espècies, etc.
· Que es porti a terme el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, planificadament, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat
· Que es plantin arbres a tots els carrers i places on sigui possible.
· Que no s’arrenquin arbres de manera capriciosa, només s’hauria de fer en cas dels arbres morts i en els que sigui un perill cert per la seguretat de les persones i les coses.
· Que en les obres, sobretot les dels carrers i espais públics, es respectin els arbres i s’eviti arrencar-los, cosa que sovint es fa amb l’excusa que fan nosa.
· Que es facin campanyes per difondre, informar i formar als ciutadans en general, als joves i als adults, a les escoles i als diversos col·lectius i grups, sobre la importància essencial de l’arbre en la vida dels pobles i ciutats i de la necessitat de respectar-los i fer-ne una gestió, manteniment i poda correcta i acurada.

També es demana, a la senyora alcaldessa i a tots els senyors i senyores regidors que, cadascú d’acord amb les seves atribucions, prenguin les mesures i iniciatives per assolir una gestió més respectuosa dels arbres a Masquefa.
Aquest grup d’amics dels arbres pensa seguir fent noves propostes encaminades a millorar més l’arbrat de Masquefa.
*
Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,
jo avui encara plantaria un arbre.
Martin Luther King
*
“L’arbre és un element essencial, en els pobles i ciutats, per assolir uns entorns urbans més saludables i més habitables i agradables.
Els arbres proporcionen ombra, desprenen oxigen i eliminen CO2, absorbeixen substàncies contaminats, filtren i minoren la contaminació, ajuden a regular la temperatura i la humitat ambiental, retenen la pols, disminueixen el soroll, apaivaguen les ventades.
Els arbres influeixen positivament en l’ànim de les persones i alegren i embelleixen els espais públics.
L’arbre contribueix a l’arrelament de la cultura en el lloc, propicia espais de sociabilitat i convivència ciutadana.
L’arbre millora substancialment la qualitat de vida dels ciutadans i ajuda a assolir els pobles i els entorns més sostenibles.
Per assolir amb plenitud totes aquestes finalitats cal situar l’arbre en el seu paper bàsic, com a un dels primers recursos ambientals, socials i patrimonials dels pobles i ciutats.
Cal planificar adequadament la plantació, el manteniment i la gestió de l’arbrat urbà, de manera professional i respectuosa amb l’arbre i en condicions de qualitat i dignitat.
Es pot constatar que a Masquefa en els últims anys s’ha portat una gestió de l’arbrat urbà molt poc sensible i molt desafortunada. S’han urbanitzat molts carrers sense deixar-hi espai per posar-hi arbres, en alguns carrers i d’altres llocs ha arrencat arbres esplèndids sense substituir-los o posant-n’hi uns d’esquifits i d’espècies no gens apropiades. S’està fent una poda dràstica i exagerada, mutilant i torturant els arbres, perjudicant greument la seva salut i dificultant els múltiples beneficis que ens proporcionen els arbres urbans.
L’arboricultura ens diu de manera molt clara que els arbres urbans i els ornamental no s’han de tractar mai com si fossin arbres fruiters o arbres per fer llenya, si no que la seva poda a de ser molt prudent, que només cal podar les branques malaltes, les malmeses i les mortes i si s’escau, les branques que facin nosa. A Masquefa s’està fent tot el contrari.”

dimecres, 26 d’octubre del 2005

Alarmant temporal a Masquefa

El 27 de setembre

Cap a les dues del migdia del 27 de setembre del 1880 es va formar, cap a la part d’Olesa i Esparreguera, un immens núvol gris de sinistre aspecte que ha causat alarma ja que s’estava en plena verema.
De prompte s’ha vist caure una centella en la direcció d’Olesa i s’ha observat una gran fumera. Als dos minuts s’ha vist formada una immensa tromba que, cenyint-se en un serrat tocant quasi a Masquefa per uns dotze minuts, ha fet una gran destrucció de vinyes i ha anat avançant fins a La Fassina de Can Mata, on s’hi ha desencadenat amb tot vigor estacionant-s’hi 20 minuts, destruint munió de vinyes de les que res en queda i arrencant uns 50 arbres alguns d’ells de 50 cm de diàmetre. L’alarma de la gent d’aquella casa ha sigut gran, puig una forta alzina, arrencada per la força de la tromba ha caigut sobre la teulada.
Uns veïns d’aquesta vila que havien anat a fer una berenada per aquells contorns, han sigut sorpresos per la tempesta, de la que miraculosament han pogut escapar-se amagant-se en alguna de les coves d’aquelles marjades.
La tromba s’ha desfet per uns moments, refermant-se altre vegada per uns cinc minuts. El núvol de pols i pedres que ha aixecat estamordia a tothom. A una alçada de 70 metres es veien voleiar branques, feixines i sarments. Com que aquest fenomen no s’havia vist mai a la població, homes i dones corrien espantats pels carrers, xisclant cada vegada que es deixaven sentir els udols.
Dissipada la tromba han començat a refermar-se els trons i a caure molt clarament unes pedres de la grandària d’ous de gallina, fins que allisat el cel ha vingut una pedregada espessa que en pocs moments ha emblanquit tota la carretera. Les pedres han sigut després com ous de colom.

Com podem veure en aquesta noticia d’un gran temporal a Masquefa el 27 de setembre del 1880, publicada el 28 de setembre del 1880 al Diari Català per en P.A. (segurament el periodista Pere Aldavert, que en aquella època visitava sovint Masquefa), sempre i arreu hi ha hagut inclemències del temps que han deixat destrosses i han estamordit a les persones.

Francesc Mas

dimarts, 25 d’octubre del 2005

700.000 tones més de porqueria a l’any

A Can Mata, Els Hostalets de Pierola

700.000 tones més de porqueria a l’any al costat de Masquefa

L'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) va anunciar ahir que el proper dia 27 aprovarà la construcció d’una planta de tractament de residus a Can Mata (Els Hostalets de Pierola). L’adjudicatària serà
l’empresa Cespa (Ferrovial) amb un pressupost de 58,7 milions d’euros, finançats per l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya.
La posada en marxa d’aquestes plantes de residus encarirà els rebuts d’escombaries un 20%.
Les bases del concurs fixava una ubicació en el marc dels 33 municipis metropolitans de Barcelona, però s’ha incomplert aquest punt i han optat per fer-la als Hostalets de Pierola a l’Anoia, fora de l’àmbit de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
Segons diu l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, la nova planta de residus d'Hostalets de Pierola compta amb el consens polític i institucional. Amb això s’interpreta que els partits polítics i les diverses institucions públiques hi estan d’acord, encara que s’incompleixi el compromís manifestat per alguns polítics de no posar cap més instal·lació de residus d’àmbit supracomarcal a la comarca de l’Anoia.

En aquesta planta es tractaran 300.000 tones de residus a l’any i a partir del 2007 aniran a parar a l’abocador de Can Mata les 400.000 tones a l’any de residus sense tractar que actualment s’aboquen al Garraf, cosa que farà que tinguem 700.000 tones més de porqueria a l’any al costat de Masquefa.

Joan P. S.

· Nota de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient
· Nota de l'Agència de Residus de la Generalitat Catalunya

dilluns, 24 d’octubre del 2005

Tardes “de la paraula”

A Piera el 5 de novembre del 2005

Amb l’objectiu de tenir unes bones .. “Tardes de la paraula”, s’organitzen periòdicament a Piera unes tardes per conèixer’s parlar, llegir, per “sintonitzar” entre gent que l’interessi tot el relacionat amb el món de la paraula, del llenguatge.
Unes “Tardes” per veure’s, parlar i llegir els respectius escrits: contes, poesia, narracions, etc. un cop al mes, buscant llocs adequats, prenent un cafè, una infusió, un suc, o el que vingui mes de gust, sols o acompanyats, gent amb ganes de llegir, gent amb ganes d’escoltar, ..
Tothom hi està convidat, persones de qualsevol llengua, de qualsevol ètnia, ..
La propera trobada serà el dia 5 de novembre i el lloc triat es el Cafè del Foment de Piera, a les 5 de la tarda.

Per qualsevol informació: Josepa 93 776 07 39

dimarts, 11 d’octubre del 2005

Signat un acord per a millorar la sanitat

Amb el Departament de Salut

Masquefa ha signat un acord amb el Departament de Salut per a millorar la sanitat del municipi.

Avui, dimarts 11 d’octubre, al migdia s’ha signat a la Sala Imperial de l'Hotel AC de Martorell el Pacte per a la Salut al Baix Llobregat Nord. Han signat aquest acord, Marina Geli, consellera de Salut, Carles Manté, director del Servei Català de la Salut i els alcaldes i alcaldesses de la zona compresa en el Pacte: del Baix Llobregat: Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Pallejà, Sant Esteve Sesrovires, Collbató i Castellví de Rosanes; de l'Anoia: Masquefa i el Bruc, i de l'Alt Penedès: Gelida i Sant Llorenç d'Hortons.
Segons la Generalitat de Catalunya, aquest conveni és un pas més per fer realitat la participació del món local en el govern i la direcció del sistema sanitari, amb l'impuls de la descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals, en aquells àmbits en els quals la proximitat als ciutadans repercuteix en l'agilització i la millora de la gestió. Per aconseguir-ho la Generalitat es gastarà, entre el 2005 i el 2007, 33 milions d'euros en actuacions per a la millora de la sanitat en els tretze municipis, repartits en 20 milions per ampliar l’hospital de Martorell i 13 per a millores i ampliacions en alguns ambulatoris, entre ells el Cap de Masquefa.

En els últims 8 o 10 anys, els serveis de salut a Masquefa han anat quedant col·lapsats dia rera altre. Els masquefins, els usuaris, els malalts, no han, no hem parat de reclamar més bon servei, més personal sanitari, més hores i més dies d’atenció. Sovint s’ha tingut la impressió que les autoritats eren com els tres micos savis: sords, muts, cecs. Ara sembla que s’han decidit a donar un pas. Esperem que sàpiguen gastar bé aquests diners, gestionar bé aquesta millora i que en puguem veure els resultats ben aviat.

dijous, 6 d’octubre del 2005

Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa

Arquitectura de Masquefa


Masquefa es un poble escàs en edificis i construccions significades, però això no vol dir que no n’hi hagin. Com a tot arreu té edificis i habitatges d’arquitectura tradicional que són i ens diuen molt del passat i de la història de la nostra vila, molts en vies i en perill de desaparició. També hi ha edificacions d’arquitectes coneguts i reconeguts a Catalunya i arreu.Segurament que el que passa és que hi ha poca gent, o ningú, que ho hagi estudiat o que ens ho hagi explicat. Avui i aquí volem deixar constància d’unes intervencions arquitectòniques que van fer els arquitectes Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa entre el 1920 i el 1930.

L’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1883 i es va titolar l’any 1911, va morir el 23 d’abril del 1966. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Considerat un referent de l’arquitectura noucentista i un arquitecte de bon ofici i versatilitat.
Va deixar una significada i nombrosa obra, sobretot a Barcelona. Algunes de les seves obres més significatives són: El Cinema Coliseum de Barcelona (1920-1925). El projecte del tram final de la Diagonal (1924). Reformes i jardins del Palau de Pedralbes. Façana de l’edifici de la Telefònica (1927). Passeigs i jardins de l’Escola Industrial (1927-1928). Nombrosos edificis públics i d’habitatges de l’Eixample de Barcelona.

Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973 a Barcelona. Va acabar els seus estudis d'arquitectura el 1916. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i també va ser anomenat Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Estudiós de l’art i l'arquitectura, deixeble de Gaudí, va escriure una important quantitat de llibres. Considerat per alguns un arquitecte pont entre el modernisme i el noucentisme.
Va projectar i construir nombrosos cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen com les Catedrals del Vi, com ara els cellers de Pinell de Brai, Gandesa, Falset, Cornudella de Montsant, Verdú, Montblanc, Arbeca, Rocafort de Queralt. També va ser l'arquitecte d'edificis públics i residències privades, on aplica una diversitat d'estils. Entre les seves obres de restauració destaquen el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó o l'església de Santa Maria d'Igualada.Si les nostres fonts d’informació no estan equivocades, podem dir que amdos arquitectes van fer obres en una mateixa casa de Masquefa, a la masia de Can Parellada, propietat en aquell temps d’en Josep Mª Valls Masana.

Francesc de Paula Nebot i Torrens, a l’any 1924, va fer diverses reformes a la casa, la llar de foc, etc.Cèsar Martinell i Brunet, a l’any 1929, va fer la re- forma i adaptació del celler, en règim cooperatiu entre el senyor Valls i els parcers de la finca.

El que no sabem és si l’Ajuntament de Masquefa té aquest edifici i aquest celler catalogats i amb alguna mesura de protecció.
Francesc Mas

dissabte, 1 d’octubre del 2005

Masquefins del sud, masquefins del nord

Correu d’un lector

Sóc de Masquefa i he entrat al Diari de Masquefa per casualitat. M’he quedat sorprès per les notícies que doneu de la Masquefa valenciana. Ja fa uns 10 anys, dos amics i jo vam anar a Alboraia convidats per l’Ajuntament d’allà, a les primeres jornades d’història del municipi. Ens van tractar molt bé. Ens van convidar a una paella enmig de l’horta i tot, i ens van fer tastar la millor orxata precisament a l’avinguda de l’Orxata. Vam fer fotos
i vam muntar una exposició per la Festa major de Sant Isidre: “Masquefins del sud, masque- fins del nord”. És per aquell viatge que avui a Masquefa hi ha el carrer Alboraia. El més trist és que quan vaig enviar una carta a l’Ajuntament d’Alboraia, per explicar que es posava el nom del seu poble a un carrer de Masquefa, l’única resposta que vaig rebre és que s’escriu amb y: Alboraya, segons un acord d’un Ple. En fi.

Xavier