dijous, 6 d’octubre del 2005

Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa

Arquitectura de Masquefa


Masquefa es un poble escàs en edificis i construccions significades, però això no vol dir que no n’hi hagin. Com a tot arreu té edificis i habitatges d’arquitectura tradicional que són i ens diuen molt del passat i de la història de la nostra vila, molts en vies i en perill de desaparició. També hi ha edificacions d’arquitectes coneguts i reconeguts a Catalunya i arreu.Segurament que el que passa és que hi ha poca gent, o ningú, que ho hagi estudiat o que ens ho hagi explicat. Avui i aquí volem deixar constància d’unes intervencions arquitectòniques que van fer els arquitectes Nebot Torrens i Martinell Brunet a Masquefa entre el 1920 i el 1930.

L’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens va néixer a Barcelona el 10 de juliol del 1883 i es va titolar l’any 1911, va morir el 23 d’abril del 1966. Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Considerat un referent de l’arquitectura noucentista i un arquitecte de bon ofici i versatilitat.
Va deixar una significada i nombrosa obra, sobretot a Barcelona. Algunes de les seves obres més significatives són: El Cinema Coliseum de Barcelona (1920-1925). El projecte del tram final de la Diagonal (1924). Reformes i jardins del Palau de Pedralbes. Façana de l’edifici de la Telefònica (1927). Passeigs i jardins de l’Escola Industrial (1927-1928). Nombrosos edificis públics i d’habitatges de l’Eixample de Barcelona.

Cèsar Martinell i Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973 a Barcelona. Va acabar els seus estudis d'arquitectura el 1916. El 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona i també va ser anomenat Professor i Secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona l'any 1929. Estudiós de l’art i l'arquitectura, deixeble de Gaudí, va escriure una important quantitat de llibres. Considerat per alguns un arquitecte pont entre el modernisme i el noucentisme.
Va projectar i construir nombrosos cellers i altres construccions agrícoles, que es coneixen com les Catedrals del Vi, com ara els cellers de Pinell de Brai, Gandesa, Falset, Cornudella de Montsant, Verdú, Montblanc, Arbeca, Rocafort de Queralt. També va ser l'arquitecte d'edificis públics i residències privades, on aplica una diversitat d'estils. Entre les seves obres de restauració destaquen el campanar de la Seu Vella de Lleida, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó o l'església de Santa Maria d'Igualada.Si les nostres fonts d’informació no estan equivocades, podem dir que amdos arquitectes van fer obres en una mateixa casa de Masquefa, a la masia de Can Parellada, propietat en aquell temps d’en Josep Mª Valls Masana.

Francesc de Paula Nebot i Torrens, a l’any 1924, va fer diverses reformes a la casa, la llar de foc, etc.Cèsar Martinell i Brunet, a l’any 1929, va fer la re- forma i adaptació del celler, en règim cooperatiu entre el senyor Valls i els parcers de la finca.

El que no sabem és si l’Ajuntament de Masquefa té aquest edifici i aquest celler catalogats i amb alguna mesura de protecció.
Francesc Mas