dilluns, 30 de gener del 2006

Una nova clatellada pels masquefins

“per Masquefa la merda i pels Hostalets els calés”

Cornuts i pagar el veure

Tota la merda acumulada a l’abocador de Can Mata i les greus molèsties que han generat fins ara hi són gràcies a la bona entesa que havien tingut en aquest tema els polítics de Convergència i Unió amb els del PSC-PSOE. Ara, gràcies a la continuïtat de la bona entesa entre els polítics de Iniciativa-Verds i el PSC-PSOE, tindrem al costat de les nostres cases, molta més porqueries i moltes més molèsties durant molts més anys.
En compensació de les molèsties que això incrementarà i continuarà donant a la gent de Masquefa i també d’Esparreguera i de Piera, l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola cobrarà 7 milions € de la Generalitat i de l’EMMA, a més cal sumar-hi les aportacions milionàries que rebrà de Cespa-Ferrovial, l’increment de l’allau d’inversions que fan les diverses administracions i els molts diners que ja reben per l’abocador i les que rebran pel nou abocador.
I que en diuen de tot això els nostres polítics locals i la complicadissima Coordinadora d’afectats per l’abocador de Can Mata. Doncs gairebé com sempre, “no volem l’abocador” i poca cosa més. I està molt bé que diguin això, però no n’hi ha prou. Amb aquesta actitud beatifica i conformada sembla que estiguem tots disposats a posar-hi l’altre galta. I no és això.
Son moltes les accions i les iniciatives que caldria emprendre. Una de les coses que caldria haver fet ja fa molt de temps és reclamar que tots els diners i totes les inversions que rep l’Ajuntament dels Hostalets per tenir l’abocador i la Planta de Residus al seu terme, s’haurien de repartir entre els municipis que en pateixen les conseqüències, els que en son més propers i tenen més molèsties. I això no és cap proposta absurda i irrealitzable, en alguns llocs, en aquest país, a Europa i també més enllà, en casos semblants i equiparables, això s’ha reclamat i ho han aconseguit. I això no vol dir pas mai que s’estigui d’acord amb tenir aquestes instal·lacions al costat de casa, però la realitat és que hi son.
Conformats i mesells com som, no és gens estrany que sovint algunes persones dels Hostalets de Pierola ens diguin sorneguerament “per vosaltres la merda i la pudor i per nosaltres els calés”.
Joan P. S.
Clar i català?
I com passa gairebé sempre en aquests casos hi ha una pila de coses que no han explicat ni aclarit, n’assenyalarem només dues:
· Les bases del concurs fixava la ubicació en algun dels 33 municipis metropolitans de Barcelona. Com és que no es va respectar la clàusula de fer-lo a l’àrea metropolitana, és que no el volen?.
· Al moment d’adjudicar-ho a Cespa-Ferrovial van dir que el seu pressupost era de 58,7 milions d’euros. Com és que de 58,7 milions € s’ha passat a 71,3 milions €, on van a parar aquests diners de més?.

J.P.S
· Pel 2008 l’Ecoparc de Can Mata
· El Pierolapithecus Catalaunicus era de Masquefa
· 700.000 tones més de porqueria a l’any
· Encara més pudor a Masquefa

Pel 2008 l’Ecoparc de Can Mata

Els Hostalets de Pierola cobrarà 7 milions €

Signat l’acord per l’Ecoparc de Can Mata

Avui dilluns dia 30 de gener, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, Josep Cuervo, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i Pere Barbado, alcalde dels Hostalets de Pierola, han signat l’acord de col·laboració per a la instal·lació del quart Ecoparc de Catalunya, a l’abocador de residus de Can Mata als Hostalets de Pierola.

Aquesta planta de residus tindrà una capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de residus procedent de municipis metropolitans i de les comarques de l’Anoia i del Baix Llobregat i començarà a funcionar a principis del 2008.
L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del Departament de Medi Ambient i Habitatge, finançarà la construcció de la planta, que té un cost estimat de 71,3 milions €.
L’acord preveu la constitució d’un consorci promotor de la construcció i l’explotació de l’Ecoparc4, que estarà format per l’ARC, l’EMMA, l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i el Consell Comarcal de l’Anoia.
Dos representants d’aquest consorci s’incorporaran en l’actual comissió de seguiment de l’abocador de Can Mata.
El conveni estableix que tant l’ARC com l’EMMA es comprometen a promoure que en la contractació del personal que ha de formar la plantilla de l’Ecoparc s’estableixi un ordre de preferència: els Hostalets de Pierola, Esparreguera, Masquefa i Piera, així com treballadors del dipòsit controlat del Garraf, que acabarà la seva activitat el 31 de desembre d’enguany en compliment del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals.
A més, ambdues institucions pagaran a l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola 7 milions € (1.165 milions de pessetes) destinats al Pla d’equipaments i d’infrastructures municipals dels Hostalets de Pierola.

Joan P. S.
· El Pierolapithecus Catalaunicus era de Masquefa
· 700.000 tones més de porqueria a l’any
· Encara més pudor a Masquefa

divendres, 27 de gener del 2006

L'alcaldessa deixa de fumar

La Teresa Estruch s'ha sentit sovint esclava del tabac
Estrès. L'activitat política sovint aboca a un elevat consum de tabac

Teràpia per a diputades
Testimonis · Quatre parlamentàries expliquen per què volen
deixar de fumar.

Ajuda
· El Parlament ofereix
des d'ahir un programa
de deshabituació.

Llei
· La norma antitabac
accelera els bons propòsits


Quatre diputades de diferents forces polítiques catalanes decidides a prescindir del cigarret, fins i tot enmig de la voràgine de la negociació de l'Estatut i de tot l'enrenou colateral. Marta Llorens (CiU) i Teresa Estruch (PSC) van assistir ahir, amb tres diputats més del Parlament i deu treballadors, a la primera sessió del programa de deshabituació que el departament de Salut ha posat a disposició del personal de la cambra que vulgui iniciar la proesa de deixar de fumar. Eva Garcia (PPC) va faltar a la primera cita, però seguirà el programa, mentre que Isabel Nonell (ERC) també ho està intentant, tot i que ella ha començat un tractament d'acupuntura pel seu compte. Totes han acceptat explicar els seus motius a l'AVUI. Ànims i molta sort!
Curiosament, quan des d'aquest diari vam demanar la col·laboració dels diferents grups parlamentaris per compartir aquest inici de teràpia, totes les respostes van arribar de dones diputades. Cap dels testimonis correspon a ICV-EUiA, perquè, entre els nou diputats del grup, asseguren que ja no n'hi ha cap que fumi, almenys de forma habitual.
Marta Llorens reconeix que l'entrada en vigor de la llei antitabac l'ha ajudat a plantejar-se seriosament l'abandó de l'hàbit. Tot sigui per la salut. "Si no hi ha una data concreta, vas pensant que és una cosa que has de fer, però no la fas mai", confessa. Fumadora des de joveneta i, darrerament, de gairebé dos paquets de tabac ros, aquest serà el segon cop que intenta deixar-ho. La primera vegada tenia 29 anys -ara en té 44- i se'n va sortir, però al cap de nou anys el cuquet es va tornar a despertar.
Des de l'1 de gener, el Parlament és un espai cent per cent sense fum. "Com que sabia que fins que no sortís no podria tornar a fumar, quan deixava el cotxe el primer que feia era encendre un cigarret", explica Llorens. La diputada socialista i alcaldessa de Masquefa, Teresa Estruch, també s'ha sentit sovint "una mica esclava" del tabac. Últimament consumia un paquet diari -i, "de vegades, més"-. La nova llei ha estat "l'ocasió" per deixar-ho.
Estruch té 48 anys i va començar a fumar als 16. Com moltes altres dones, fins ara només havia aparcat el tabac durant els embarassos, quan els seus fills eren petits i, més recentment, durant un any sencer, tot i que hi va tornar a caure l'abril passat.
La republicana Isabel Nonell s'ha avançat a la iniciativa del Parlament: s'ha posat en mans de l'acupuntura i fa quinze dies que no fuma. Va començar a fer-ho als 30 anys, una edat que molts consideren elevada per iniciar-se en el vici. Ara en té 52 i reconeix que en els últims deu anys ha fumat més que mai: al voltant del paquet i mig. Tot i haver tingut alguns períodes de reducció de consum o d'abstinència -per exemple, als embarassos-, admet que "sempre s'acaben trobant excuses per tornar-hi".
"No m'havia plantejat deixar-ho, però vaig pensar que amb la nova llei em sentiria incòmoda fins i tot al meu despatx", afirma Nonell. La ministra Salgado pot estar contenta, perquè gràcies a la llei antitabac, la diputada del PPC, Eva Garcia, també porta dues setmanes sense tastar el tabac, després de vint anys com a fumadora. "Confio que el programa reforci la meva decisió", afirma. Ara té moments de tot. També estones en què es fumaria "una planta". Garcia admet que "li agradava molt fumar", tant que no ho havia deixat mai fins ara ni en reduïa el consum quan estava malalta. "Sempre deia que ho deixaria quan fos gran", diu. Finalment, s'ha decidit als 34. Ja ha guanyat algun quilo, però tot sigui per la salut.
Marta Ciércoles
Avui. 27.01.2006
· Article publicat al diari Avui el 27.01.2006

dissabte, 14 de gener del 2006

UpM posava la catifa vermella

Correu d’un lector

Carta oberta a Josep Antoni Duran Lleida
La crispació com a eina política

Sr. Josep Antoni Duran Lleida,
M'adreço a vostè, com a màxim dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, per fer-li arribar quatre ratlles sobre els representants que té en aquest poble. Sobretot, per l'estil que fan servir, que no s'assembla gens al que des de sempre havia utilitzat CiU, que era dur i contundent quan calia, però respectuós i constructiu, i no entrava mai en l'atac personal, ni li feia cap falta. Però aquests últims mesos, en els debats dels Plens, tanco els ulls i em sembla sentir la COPE. No sé quina formació dóna Unió Democràtica als seus militants, però els regidors Xavier Boquete i Enrique Gómez semblen deixebles avançats de Zaplana i Acebes. Han decidit fer de la crispació permanent la seva arma política. Per això, si no hi ha problemes, no tenen cap mania a inventar-se'ls i a manipular la informació en benefici propi. Un cas clar és el circ que han muntat amb el Pla Especial de protecció del casc antic. A sobre, en el butlletí d'Unió per Masquefa, has d'aguantar que diguin que estan d'acord a protegir el nucli històric de Masquefa, però no així. Doncs ja em diran de quina manera!
Potser a Boquete li fa por que se li noti massa que quan era a l'equip de govern posava la catifa vermella per rebre els constructors. O també diu que les noves mesures del Pla Especial suposen un increment del cost de construcció del 25%. I es queda tan ample. Que m'expliqui com ha fet els números, que jo sóc de lletres i no ho entenc. La gota que ha fet vessar el got és un acudit que ni tan sols té la virtut de fer riure. Boquete sap de sobres que el que allà es diu és mentida, així, amb totes les lletres.
Boquete és una persona intel·ligent, però també molt ambiciosa, i aquesta ambició el cega i fa que prengui decisions bastant estúpides. Quan era regidor d'Urbanisme amb CiU es va barallar amb l'alcalde fins al punt que el va destituir. Quan ho va ser amb el PSC, van acabar tan malament que tots dos grups van descartar repetir el pacte. Aquest mandat, al regidor d'ERC li ha demanat la dimissió per una bestiesa abans i tot de sentir les seves explicacions. Primer dispara i després pregunta. Amb IPM es duia bé, però sembla que ara està disposat a arreglar-ho. S'està quedant sol, cosa que demostra que és un mal polític. De fet, ell formava part d'un equip de govern amb majoria absoluta. Va heretar la feina feta per molts militants.
Una bona feina. El 1999 semblava que a Masquefa hi havia CiU per anys. Ara, tot indica que hi haurà PSC per anys. Els socialistes tenien partit però els faltava un líder. I van ser els vots de Boquete els que van donar l'alcaldia a la candidata socialista i la van consolidar com a líder. I ara, quan ja ho ha destrossat tot, us fa venir a Masquefa per intentar salvar el que queda de la feina feta anys enrere. I ho fa amb una paella (és allò de l'estil Zaplana que us deia més amunt). Però hi ha més semblances amb Zaplana. La gestió de la construcció de l'escola bressol de Masquefa s'assembla molt a la de Terra Mítica. Que un projecte pressupostat en 127 milions de les antigues pessetes n'acabi costant 219 és un mèrit que no superarien molts dirigents del Partit Popular.
En resum, Boquete ha portat a Masquefa el virus de la crispació, utilitzada com a estratègia política per recuperar el poder perdut. I, no ho dubteu, és una mala estratègia. Confio que el seny de la bona gent de Convergència i Unió s'acabi imposant.
Cordialment,
Xavier Manuel i Altés
Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Masquefa
Cap de llista dels Independents per Masquefa

dilluns, 2 de gener del 2006

Atropellament mortal a Piera

El vehicle autor dels fets va fugir del lloc

S'investiga la mort per un atropellament a Piera

El passat 31 de desembre cap a les 18:45 hores, a Piera, a la carretera BV-2242 punt quilomètric 2,9, un vehicle va impactar contra Miguel EP, de 48 anys i veí de Gavà (Baix Llobregat), qui presumptament va morir a conseqüència del cop. L'autor de l'atropellament va fugir del lloc sense ajudar a la víctima.
Agents del Cos de Mossos d'Esquadra avancen en la investigació per la mort de Miguel E P. Del vehicle autor dels fets, que va fugir del lloc, no es poden facilitar dades ja que la investigació està en curs.
Els Mossos d'Esquadra preguen a les persones que tinguin dades sobre els fets que col·laborin i no dubtin en trucar al 088 per aportar qualsevol tipus d'informació.
·