dissabte, 14 de gener del 2006

UpM posava la catifa vermella

Correu d’un lector

Carta oberta a Josep Antoni Duran Lleida
La crispació com a eina política

Sr. Josep Antoni Duran Lleida,
M'adreço a vostè, com a màxim dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, per fer-li arribar quatre ratlles sobre els representants que té en aquest poble. Sobretot, per l'estil que fan servir, que no s'assembla gens al que des de sempre havia utilitzat CiU, que era dur i contundent quan calia, però respectuós i constructiu, i no entrava mai en l'atac personal, ni li feia cap falta. Però aquests últims mesos, en els debats dels Plens, tanco els ulls i em sembla sentir la COPE. No sé quina formació dóna Unió Democràtica als seus militants, però els regidors Xavier Boquete i Enrique Gómez semblen deixebles avançats de Zaplana i Acebes. Han decidit fer de la crispació permanent la seva arma política. Per això, si no hi ha problemes, no tenen cap mania a inventar-se'ls i a manipular la informació en benefici propi. Un cas clar és el circ que han muntat amb el Pla Especial de protecció del casc antic. A sobre, en el butlletí d'Unió per Masquefa, has d'aguantar que diguin que estan d'acord a protegir el nucli històric de Masquefa, però no així. Doncs ja em diran de quina manera!
Potser a Boquete li fa por que se li noti massa que quan era a l'equip de govern posava la catifa vermella per rebre els constructors. O també diu que les noves mesures del Pla Especial suposen un increment del cost de construcció del 25%. I es queda tan ample. Que m'expliqui com ha fet els números, que jo sóc de lletres i no ho entenc. La gota que ha fet vessar el got és un acudit que ni tan sols té la virtut de fer riure. Boquete sap de sobres que el que allà es diu és mentida, així, amb totes les lletres.
Boquete és una persona intel·ligent, però també molt ambiciosa, i aquesta ambició el cega i fa que prengui decisions bastant estúpides. Quan era regidor d'Urbanisme amb CiU es va barallar amb l'alcalde fins al punt que el va destituir. Quan ho va ser amb el PSC, van acabar tan malament que tots dos grups van descartar repetir el pacte. Aquest mandat, al regidor d'ERC li ha demanat la dimissió per una bestiesa abans i tot de sentir les seves explicacions. Primer dispara i després pregunta. Amb IPM es duia bé, però sembla que ara està disposat a arreglar-ho. S'està quedant sol, cosa que demostra que és un mal polític. De fet, ell formava part d'un equip de govern amb majoria absoluta. Va heretar la feina feta per molts militants.
Una bona feina. El 1999 semblava que a Masquefa hi havia CiU per anys. Ara, tot indica que hi haurà PSC per anys. Els socialistes tenien partit però els faltava un líder. I van ser els vots de Boquete els que van donar l'alcaldia a la candidata socialista i la van consolidar com a líder. I ara, quan ja ho ha destrossat tot, us fa venir a Masquefa per intentar salvar el que queda de la feina feta anys enrere. I ho fa amb una paella (és allò de l'estil Zaplana que us deia més amunt). Però hi ha més semblances amb Zaplana. La gestió de la construcció de l'escola bressol de Masquefa s'assembla molt a la de Terra Mítica. Que un projecte pressupostat en 127 milions de les antigues pessetes n'acabi costant 219 és un mèrit que no superarien molts dirigents del Partit Popular.
En resum, Boquete ha portat a Masquefa el virus de la crispació, utilitzada com a estratègia política per recuperar el poder perdut. I, no ho dubteu, és una mala estratègia. Confio que el seny de la bona gent de Convergència i Unió s'acabi imposant.
Cordialment,
Xavier Manuel i Altés
Regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Masquefa
Cap de llista dels Independents per Masquefa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Primer de tot voldria desitjar a tots els masquefins que tingueu un molt bon any.

Dit això, i sense voler entrar en debats ni polèmiques estèrils, sí que voldira matisar quatre coses sobre la carta que adreça en Xavi Manuel a l'Antoni Duran.
No crec que sigui massa just atorgar tota la responsabilitat del desentès entre bona part d'Unió Democràtica i Convergència Democràtia a en Xavi Boquete. Si ens atenem als fets això que diu en Xavi Manuel que en Manel Ferrer va ser destituït pel Xavi Boquete no és pas cert. Convergència i Unió va acabar la legislatura en minoria i ni ens van fer cap moció de censura ni va haver cap destitució. No van ser moments fàcils per a ningú i en Xavi va ser el cap visible, però la decisió va ser compartida. Dic això perquè a les eleccions va quedar prou clar que Unió Democràtica donava suport la candidatura d'en Xavi Boquete i com que Unió Democràtica és un partit ben seriós haig d'imaginar que tot va ser democràticament parlat i serenament meditat.
Sobre el pacte d'UpM amb el PSC jo ni vull ni puc parlar. Només vull dir que em sembla injust acusar en Xavi "d'acabar barallat". Segons tinc entès hi havia un pacte que no es va respectar quan va arribar el moment i tot i així tampoc no va existir cap moció de censura ni de confiança, si no recordo malament.
Les decisions preses per UpM ens poden agradar o no. L'estil i el tarannà (o hauria de dir "talante"?) dels seus representants també ens poden agradar o no, però em sembla molt injust acusar-los de portar l'acidesa i la crispació a la política municipal masquefina. Només cal tirar la vista enrere i recordar un regidor que, com que no era de Masquefa, es dedicava a repartir "galetes" a tort i a dret perquè ni els carrers no coneixia; o altres regidors que confonien la responsabilitat pública de l'Alcalde, quan ho era en Manel Ferrer, amb la seva tasca dintre l'empresa on treballava. D'estils de fer política n'hem vist molts i molt diferents i no crec que en Xavi s'hagi inventat això del "virus de la crispació".

Per cert, gràcies per les teves amables paraules sobre la manera de fer de la gent de Convergència i Unió "d'abans", suposo que m'hi puc comptar.

Salut i peles!

Esteve Sánchez
Ex-regidor de l'Ajuntament de Masquefa