dimarts, 30 de gener del 2007

Accident mortal a Piera

A la carretera BV-2241

Mor una nena de dos anys en un accident de trànsit a Piera

Ahir dilluns cap a ¼ d’11 del vespre va morir una nena de dos anys en un accident de trànsit al terme de Piera, en el quilòmetre 7,2 de la BV-2241, la carretera de Masquefa a Sant Sadurní a l’alçada de Can Roig Bonastre.
En l’accident, un turisme Nissan Primera va sortir de la carretera, el vehicle estava ocupat per un matrimoni i la seva filla, veïns de Piera. El pare i la mare van resultar ferits lleus i traslladats a l’Hospital d'Igualada.

dilluns, 29 de gener del 2007

El web de l’Ajuntament no funciona bé

Correu d’un lector

Últimament el web de l’Ajuntament de Masquefa
no va gaire bé


No sé que passa però últimament el web de l’Ajuntament de Masquefa no va gaire bé. De tant en tant consulto el web de l’Ajuntament per a buscar alguna informació i les ultimes setmanes moltes vegades no m’hi puc connectar.
Dies enrera posava l’adreça de sempre, www.masquefa.org, i no hi havia manera que s’obris la pàgina, ho vaig provar diverses vegades i res de res, al final vaig provar www.masquefa.cat i es va obrir la pàgina. Suposo que no havien previst que l’antiga adreça fos redigirida a la nova.
Ara, i de fa uns dies, molt sovint quan vols connectar-te a la web de l’Ajuntament no ho aconsegueixes, ni a www.masquefa.cat ni a www.masquefa.org, no es carrega la pàgina o et surt alguna mena d’error. Fins hi tot algun cercador de webs ha recollit que hi ha ERRORS al web de l’Ajuntament de Masquefa.
No sé si és que l’Ajuntament no s’ho mira o no ho controla o no paga als mantenidors del seu web, però el web de l’Ajuntament de Masquefa no funciona gens bé.
M.L.

dimarts, 23 de gener del 2007

Presentació de la Guia Turística de l’Anoia

A Can Bonastre de Santa Magdalena

Avui es presentarà la
Guia Turística Comarcal de l’Anoia

Avui dimarts 23 de gener, a les 7 de la tarda, a Can Bonastre de Santa Magdalena, Masquefa, tindrà lloc la presentació de la Guia Turística Comarcal de l’Anoia.
L’acte comptarà amb les intervencions de l’alcaldessa de Masquefa, Teresa Estruch, el president i el vicepresident del Consell Comarcal de l´Anoia, Joan Vich i Jordi Mercader, el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, el diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona , Esteve Terrades i un representant de Caixa Terrassa.
L'edició i presentació de la guia s'emmarca dins el projecte “L'Anoia en Viu. Viu l'Anoia”.
La finalitat del projecte “L'Anoia en Viu. Viu l'Anoia” és el desenvolupament turístic integral de la comarca de l'Anoia, en el que la Diputació de Barcelona hi ha participat amb un ajut econòmic en el marc del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (XBMQ).
La presentació de la guia anirà a càrrec de Domènec Biosca, president de l'Associació d'Experts en Empreses Turístiques, que també signa el pròleg de la guia, el qual farà una breu conferència a l’entorn del canviant mercat turístic de Catalunya, especialment les comarques interiors i prelitorals. En l'acte de presentació hi haurà també una actuació dels Falcons de Piera.
Els assistents a la presentació, a més de rebre un exemplar de la nova guia, podran visitar totes les instal∙lacions de can Bonastre.

dissabte, 20 de gener del 2007

El Sant Sebastià de Masquefa

Sant Sebastià guarda de pesta i de pecar

La devoció a Sant Sebastià
i el retaule del Mestre de Masquefa

Avui dia 20 de gener és Sant Sebastià. Antigament aquest sant era molt invocat per tal de protegir les poblacions contra les plagues, pestes, el còlera, malalties de contagi i el foc. Actualment també s’hi ha afegit el sida i d’altres malalties infeccioses.
També és patró i protector dels soldats, sobretot els d'infanteria, dels atletes, els arquers i de policies municipals, de la joventut i la bellesa masculina, dels gais. La Figura de Sant Sebastià és l'emblema suprem de bellesa apol·línia, l’home bell i ben plantat. També s'ha convertit en figura icònica en l'art i la literatura gai.
La llegenda i l’hagiografia ens diu que Sant Sebastià va néixer a Milà a mitjan segle tercer, i va abraçar el cristianisme, motiu pel qual va morir màrtir el 20 de gener de l'any 288. Primer el van lligar a un tronc i el van sagetejar, però es va guarir de les ferides de les fletxes, per la qual cosa fou portat al circ on va morir apallissat, tot i que la iconografia ens presenta el sant lligat a un tronc i cosit de fletxes, donant a entendre que va morir d'aquesta manera. La llegenda de la seva intervenció prodigiosa en aturar una epidèmia de pesta a Roma (any 680) el feu popular sobretot a partir de les onades de pestes que assolaren Europa al final de l’edat mitjana i els segles posteriors.
Segurament que la devoció Sant Sebastià recull els cultes a personificacions semblants que abans del cristianisme els diversos pobles retien als seus herois i divinitats, i que molt sovint l’església recollia i adaptava sincrèticament. Les semblances del màrtir a qui el disparen amb fletxes amb Apol·lo, és força evident: “L’aparença d’Apol·lo és la d’un home jove, molt bell, sense barba. Apol·lo és el déu arquer, i a causa de la seva identificació amb el Sol, és font de salut. És el déu de la resplendor del sol i la bellesa, de la música i de la poesia, de la medicina, del vaticini i déu pastoral unit a la naturalesa. És al mateix temps un déu guerrer capaç d'usar el seu arc amb tota la certesa. Les fletxes que tira amb el seu arc provoquen la malaltia, però també és el déu guaridor i purificador.”
Segons la tradició popular, la devoció cap a Sant Sebastià arriba a Catalunya als segles X i XI i s’escampa més de pressa sobretot a partir del segle XV, quan la pesta feia estralls en moltes poblacions.
En temps de pestes, epidèmies i altres situacions catastròfiques s’invocava la protecció d’algun sant. Quan aquesta situació catastròfica era molt generalitzada, a molts indrets és posaven sota la protecció d'un sant, santa o Mare de Déu amb la formula del "vot de poble", mitjançant una prometença comunitària, solemne i pública i les posteriors cerimònies religioses, processons i pregaries:
Màrtir Sant molt singular,
implorem vostra clemència,
vulgau a Jesús pregar
que'ns guardi de pestilència.
Nosaltres no en tenim constància documentada, però algú havia explicat que antigament, a Masquefa, Sant Sebastià també era invocat en moments de plagues i pestes i havien dit que Masquefa també havia fet en algun d’aquests moments catastròfics "vot de poble" a Sant Sebastià.
· Sant Sebastià. Retaule. Mestre de Masquefa (XV). Col·lecció Mateu (Barcelona) ·
Per casualitat hem trobat aquesta imatge de Sant Sebastià atribuïda a un tal Mestre de Masquefa. No sabem si aquest retaule amb la imatge de Sant Sebastià estava a Masquefa o no. No tenim cap més mena d'informació sobre aquest retaule de la que hi ha al peu de la fotografia, ni la seva procedència, ni d'aquest Mestre de Masquefa, ni on es troba aquesta Col·lecció Mateu.
En alguns documents antics hi ha constància que al País Valencià alguna persona o notari de cognom Masquefa havia donat fe de l'encàrrec d'algun retaule, però ignorem si aquest retaule de la fotografia hi pot tenir alguna mena de relació.
Si algú en sap alguna cosa més, del retaule de Sant Sebastià del Mestre de Masquefa, i ho vol donar a conèixer, ens agradarà poder-ho explicar en aquestes pàgines.
Francesc Mas

divendres, 19 de gener del 2007

Cinc anys de presó per contaminar

Al propietari de Demimesa

L'Audiència condemna el propietari
de Demimesa per contaminar amb plom


El propietari de l’empresa DEMIMESA, Derivados de Minerales y Metales SA, dedicada al reciclatge de bateries de plom i situada a La Beguda Baixa, del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, Agustín Prieto, ha estat condemnat per l'Audiència de Barcelona a cinc anys de presó i a una multa de 4.320 euros, per haver contaminat el torrent de Ca l’Almirall, afluent del riu Anoia, amb l'abocament de residus industrials tòxics, sobretot de plom i també d’antimoni, amb l'agreujant de reincidència, ja que el 1992 havia estat condemnat per fets similars.
Entre els anys 1999 i 2003, DEMIMESA va abocar residus industrials tòxics i contaminants, la majoria dels quals consistien en escòries de plom, al seu exterior, a l'aire i sobre terra no pavimentat i descobert. En total, va arribar a dipositar a l'exterior de l’empresa fins a 5.000 tones de residus, que produïen lixiviats i van contaminar el terreny i les aigües superficials. La riera, situada a 128 metres més avall dels residus va quedar greument contaminada pels lixiviats i la Junta de Residus va obrir-li un expedient l'any 2001 per mala gestió dels residus.
La contaminació per metalls pesants com el plom, és altament perillosa ja que no s'elimina ni per l'orina, ni per la excreció o la suor.
A partir d'una determinada concentració del metall pesat en la sang, es produeixen transtorns en l'organisme que són permanents i poden arribar a ser mortals.
El plom és una substància tòxica tant per al medi ambient com per a les persones. La seva absorció provoca desajustaments neurològics.

dijous, 18 de gener del 2007

Tràgic accident a Masquefa

A la carretera

Aquest matí hi ha hagut un accident mortal a la carretera de Masquefa

En l’accident ha mort
en Manuel Ferrer


Avui, cap a ¾ de 8 del matí al quilòmetre 18 de la carretera B-224a de Masquefa, entre Can Parellada i La Beguda, i ha hagut una col·lisió frontal entre dos cotxes de Masquefa, un Volkswagen Golf i un Peugeot 205. El conductor del Peugeot 205, Manuel Ferrer Hidalgo de 46 anys d'edat i veí de Masquefa ha mort a l'acte. A conseqüència de l'accident s’ha hagut de tallar el trànsit de la carretera durant una estona.
A Masquefa tothom està trasbalsat, el Manolo era un home tranquil, discret i amable i la gent de Masquefa de tota la vida el coneixia tothom. Des d’aquí el nostre record i la nostra sincera expressió de condol.

dimecres, 17 de gener del 2007

Les obres del tren causen esquerdes

Els veïns afectats estan molt preocupats
Apareixen esquerdes en cases properes a les obres del tren

Han aparegut esquerdes en cases properes a les obres del nou vial que uneix el carrer Virolai i el carrer Picasso i que passa per sobre la via del tren a Masquefa.

A finals de l’any passat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va iniciar les obres del vial que connectarà el carrer Virolai, al costat nord de la via, amb la cruïlla del Passeig de la via i del carrer Picasso, al costat sud de la via dels FGC, del Projecte de supressió del pas a nivell PK 25.280 al carrer Montserrat de Masquefa.
Al cap d’uns dies de començar les obres, alguns veïns dels carrers pròxims, sobretot del carrer del Forn i del carrer Creuta, van començar a estar preocupats pels tremolors de les seves cases en els moments que estaven treballant en aquestes obres, això sumat al neguit i la molèstia d’estar tants dies i tantes hores dintre una casa que no para de moure’s i tremolar. I al cap de pocs dies més van començar a aparèixer esquerdes en alguns d’aquests edificis. Els veïns afectats, alarmats per aquesta situació, van avisar de seguida de l’aparició d’esquerdes a les seves cases. A rel d’això, tècnics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques van anar a inspeccionar les cases. De moment aquestes obres estan parades.
Últimament les molèsties, sorolls, tremolors, esquerdes i ensorraments sembla que siguin elements inseparables de qualsevol obra de qualsevol administració pública. Cada vegada més, a molta gent ens sembla que les coses no es fan prou bé i que moltes obres només les fan per afavorir les grans empreses constructores i que algunes d’aquestes obres són totalment prescindibles. Potser caldria que els que decideixen es paressin a pensar si les coses s’estan fent bé i per l’interès i benefici del conjunt de la ciutadania i potser caldria millorar els projectes i els estudis previs que calguin per a garantir la seguretat de la població i minimitzar els riscos i les molèsties. I en aquest cas, igual que en tots els altres, cal que l’administració garanteixi la màxima transparència i els ciutadans afectats tinguin totes les garanties.

dilluns, 15 de gener del 2007

El tren atropella un nen a Igualada

En un pas a nivell amb barreres

El tren atropella greument
un nen de 10 anys a Igualada


Cap a les 14.50 hores de la tarda un tren dels FGC ha atropellat i ferit greument un nen de 10 anys, en un pas a nivell amb barreres al costat de l'estació d'Igualada. El noi estava creuant el pas a nivell amb les barreres baixades i el conductor del tren no ha pogut parar a temps.
Després de rebre les primeres atencions al lloc dels fets, cinc minuts després, el nen ja estava estabilitzat i ha estat traslladat en helicòpter a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona on l’han operat quirúrgicament de les lesions que ha sofert, un traumatisme cranioencefàlic sever i l'amputació de part del peu esquerra. El seu pronòstic és reservat.
El nen, de 10 anys d'edat, estudia a un col·legi que es troba a tan sols 50 metres del pas a nivell del tren, fet que fa suposar que quan ha estat atropellat anava de camí cap al centre escolar.
Diverses persones que han presenciat els fets han explicat que el tren no corria a gran velocitat perquè feia uns segons que havia sortit de l'estació dels FGC d'Igualada, situada a uns 40 metres del pas a nivell. La policia ha assegurat que la senyalització del pas a nivell, situat a l'avinguda Montserrat, funcionava "correctament" en el moment de l'accident i que les barreres es trobaven abaixades. Els tècnics de FGC han anat al lloc dels fets per comprovar les causes de l'accident
A conseqüència de l'accident, el tràfic de vehicles a la zona de l'estació d'Igualada ha quedat totalment col·lapsat i diferents dotacions dels cossos de seguretat han estat treballant per normalitzar la situació. Els trens de FGC han funcionat amb una mica de retard, però el servei s’ha anat normalitzant.

dimecres, 10 de gener del 2007

Prou parcs eòlics a l'Anoia

Comunicat de la Coordinadora d’afectats i afectades
pel parc eòlic de Serra Morena i Salvem l’Anoia

No volem l'ampliació de la subestació de Rubió,
No volem més parcs eòlics a l'Anoia

La Coordinadora d’afectats i afectades pel parc eòlic de Serra Morena i Salvem l’Anoia volen mostrar la seva preocupació davant la recent aprovació de l’ampliació de la subestació transformadora de Rubió. Considerem un gran error i una falta de respecte a tota la gent de la comarca la manera com s’estan fent les coses, amb una total desinformació i ignorant les queixes de veïns i veïnes, associacions i ajuntaments. Amb la nova subestació autoritzada augmenta el potencial eòlic de la zona en 150 MW i s’obre la porta a l’autorització de nous parcs eòlics.
L’allau de projectes eòlics existents convertiran el nord de l’Anoia en una de les zones eòliques més massificades de Catalunya, amb tot el que això comportarà per les persones que hi vivim, pel turisme i pel nostre entorn. L’aprovació de l’ampliació de la subestació és un pas més per complir les previsions fetes per la Generalitat de Catalunya el febrer de 2005, segons les quals l’Alta Anoia produirà 240’9 MW d’energia generada per molins de vent. Aquestes previsions actualment es queden curtes davant el total de projectes en tramitació. Segons els càlculs del consorci EòlicCat, existeixen projectes que sumen un total de 387’5 MW i més de 200 molins d’entre 120-150 metres, gairebé un 50% més del previst inicialment. Els números posen en evidència que no existeix una previsió real i estudiada d’implantació eòlica a la comarca, sinó que simplement es “deixa fer” a les empreses promotores, ignorant l’opinió de les persones que vivim aquí.

Per tot això des de la Coordinadora i Salvem l’Anoia demanem:

1. Que es desestimi el projecte de parc eòlic a Serra Morena i tots aquells projectes que suposin un gran impacte pels veïns i veïnes.
2. Que es paralitzi la tramitació de tots els projectes de parcs eòlics i les seves ampliacions fins que existeixi una previsió clara i estudiada de la implantació de l’energia eòlica a l’Anoia.
3. Que s’obri un procés de diàleg clar i transparent on hi participin totes les parts implicades: administracions, veïns i veïnes, associacions, sector turístic i d’altres. Cal que les persones que vivim al territori participem activament en el debat i disseny d’uns projectes que poden alterar greument la nostra qualitat de vida.
4. Que s’aturi la massificació eòlica a la nostra comarca i es reparteixi equitativament per tot el país. No pot ser que dues o tres comarques suportin tot el pes de les energies renovables.
5. Una major transparència a les institucions, informant sobre tots els projectes de parcs eòlics presentats a la Generalitat de Catalunya, i no només d’aquells que han sortit a informació pública.

Salvem l’Anoia i la Coordinadora d’afectats i afectades pel parc eòlic de Serra Morena
- 10 de gener del 2007 -
· Més informació: · Vila de Copons · Salvem l’Anoia ·

dimarts, 9 de gener del 2007

La música dels carrers de Masquefa

Correu d’un lector

Sentir aquesta música cada dia és una tortura

Fa gairebé un mes que als carrers de Masquefa van posar uns altaveus on no paren de sonar nadales i músiques de Nadal de tota mena i les persones que vivim a prop d’aquests altaveus ja n’estem molt tips. A veure s'hi s'acaba, prou de músiques als carrers de Masquefa.
Sentir això durant tot el dia i durant tants dies és insuportable. Una cosa és anar a passeig un dia i una estona per un carrer i sentir-hi cançons i música, es pot trobar bonic o alegre o es pot prendre paciència, però viure en aquests carrers i sentir això cada hora i cada dia durant un mes és com una tortura.
Si aquesta música només la posessin els dos o tres dies principals d’aquestes festes o posessin una cançó al migdia i un altre a la tarda segurament que ningú es queixaria, però amb aquesta repetida insistència ens n’han atipat per tota la vida.
Pensàvem que l’endemà de reis ja tornaríem a estar tranquils, però no, sembla que no tenen gens de ganes de parar-ho. A veure si ens deixen tranquils d’una vegada i paren aquests altaveus per sempre.
J.V.M.

divendres, 5 de gener del 2007

El viatge de Quico Sabaté a Masquefa

Cap a la colònia de nens de la CNT

El tràgic viatge de Quico Sabaté cap a Masquefa

Avui 5 de gener fa 47 anys que van matar, a Sant Celoni, al guerriller antifranquista Quico Sabaté.
A l’any 1938, a les acaballes de la guerra, en Quico Sabaté va fer un viatge cap a Masquefa. Aquí i avui volem relatar aquest episodi de la seva vida, tal com ho explica el llibre "SABATÉ Guerrilla urbana en España (1945-1960)", de Antonio Téllez.
Francesc Sabaté i Llopart, va néixer el 30 de març de 1915 a l’Hospitalet de Llobregat. Al proclamar-se la República, s’afilia al Sindicat de la C.N.T. de l’Hospitalet. Participa en la revolució anarcosindicalista de la conca del Llobregat. Amb el seu germà Josep i tres més, formen el grup d’acció "Els Novells» de la F.A.I. El 1935, quant el Quico va ser cridat a quintes, antimilitarista convençut, no es va presentar i fou declarat pròfug.
A l’esclatar la sublevació del 18 de juliol del 1936 en Quico Sabaté forma part dels grups de Defensa i del Comitè Revolucionari de l’Hospitalet i el 24 de juliol marxen cap el front d’Aragó enrolats a la columna "Els Aguiluchos", organitzada per Joan García Oliver.
Després de la reconquesta de Terol pels franquistes, a principis de l’any 1938, Quico i tres companys van discutir amb el comissari polític Ariño i de les paraules van passar als fets i el van matar d’un tret. A rel d’això van desertar i van anar a Barcelona. El Comitè de Defensa de les Joventuts Llibertàries li encomanà diverses accions de risc. Però al cap d’un temps fou detingut pel Servei d’Informació Militar (SIM) que el buscaven per la mort del comissari Ariño i va a parar a la presó Model. Quico Sabaté, a la presó, només tenia una idea fixa: evadir-se. Va fer un túnel per poder fugir, però en l’últim moment fou descobert i el van traslladar a la presó de Vic. Aquest fracàs no el va fer desistir en el propòsit d’evadir-se, però en Quico Sabaté va decidir canviar de tàctica. Amb els dies es va anar guanyant la confiança dels carcellers i amb tres companys més de la presó van reduir i immobilitzar els seus guardians i pistola en ma es van dirigir al despatx del director de la presó i el van comminar a signar els documents per tal que poguessin sortir de la presó per la porta principal de manera ‘legal’, el director signà els papers i al cap de poc en Quico Sabaté i els altres tres presos ja eren al carrer.
Sabaté ja tornava a estar a Barcelona. Era indispensable que el Quico desapareixés alguna temporada de la circulació, ja que si era detingut, res podria salvar-lo de l’escamot d’afusellament. Li van aconsellar que es trasllades a una colònia de nens de la CNT que hi havia a Masquefa. La colònia estava a càrrec d’un company de tota confiança, Joan Batista Albesa i Segura, i allà hi podria estar el temps necessari amb tota seguretat. Sabaté va acceptar la idea i per evitar possibles contratemps en el trajecte, va pensar que seria més prudent fer els 45 km de camí a peu. Així, doncs, va emprendre el camí amb en Josep Castells Martí, un germà de la seva companya.
Caminant de nit, es van ajeure per descansar unes hores. Quan al fer-se de dia anaven a prosseguir el camí es van adonar que s’havien posat a descansar dintre el recinte d’un polvorí. Era indispensable sortir d’aquesta ratonera. Poc havien caminat quan una patrulla de carrabiners els va cridar l’alto. L’aspecte dels fugitius no inspirava massa confiança. Els guàrdies van decidir portar-los a la comandància més propera. Pel Quico la situació era molt critica. Anar a la Comandància representava ser identificat ràpidament i afusellat. Va pensar que hauria de convèncer els guàrdies per tal que els deixessin anar i els va dir i repetir que estaven de permís i que s’havien perdut de nit anant cap al seu poble. Un dels carrabiners els va preguntar si tenien documentació. ¡Naturalment!, va dir en Sabaté. Però els documents no existien. Perdut amb la alternativa de matar o fer-se matar, Sabaté va obrir la cremallera de la caçadora i traient la pistola que portava va disparar tot el carregador contra els quatre carrabiners sense que tinguessin temps de reaccionar. Un altre vegada lliure. Per salvar la vida es va trobar amb el tràngol de deixar quatre cadàvers en el seu camí, de quatre homes que pensaven complir amb el seu deure.
I aquí es va acabar el seu viatge cap a Masquefa. Havia acumulat tants conflictes i tant greus que no era qüestió de cercar refugis provisionals en cap lloc. Com a mesura de seguretat els dos amics es van separar i Sabaté, en una estació prop de Martorell, va agafar el primer tren que va passar cap a Barcelona.
Després va marxar al front integrant-se a la 121 Brigada de la 26 Divisió, la Divisió Durruti, amb la qual després de combatre en el Montsec, passa la frontera francesa el 10 de febrer de 1939 per Puigcerdà i és internat al camp de concentració per a perillosos de Vernet de Ariege. A França viu a diversos llocs i manté activa l’activitat política i la lluita guerrillera antifranquista amb diverses incursions a Espanya. Mor a Sant Celoni, cap a 2/4 de 9 del matí del 5 de gener de 1960 en un tiroteig amb la Guardia Civil i el Somatent. Francesc Sabaté, reposa en una senzilla tomba al cementiri de Sant Celoni.
Francesc Mas

· "SABATÉ Guerrilla urbana en España (1945-1960)", de Antonio Téllez. Editorial Virus ·

dimecres, 3 de gener del 2007

L’alcaldessa de Masquefa planta Geli

En una reunió a Martorell

Alcaldes socialistes planten Geli en una visita institucional

La consellera de Salut, Marina Geli, va visitar divendres passat la població de Martorell (Baix Llobregat) per tal de dur a terme diferents reunions de treball amb representants dels sectors sanitaris en una de les seves primeres visites institucionals després de la seva confirmació en el càrrec. A les dotze, la consellera s'havia de reunir a l'Ajuntament amb els alcaldes dels tretze municipis als quals l'hospital de Martorell dóna servei, però només hi van assistir els alcaldes d'Esparreguera, Xavier Sitjà, independent per ICV; i el de Castellví de Rosanes, Lluís Tomàs, independent pel PSC; a més de l'alcaldessa de Martorell, Dora Ramon, del PSC, però cap altre alcalde o representant de la resta de municipis: Sant Andreu de la Barca, Olesa de Montserrat, Abrera, Pallejà, Masquefa, Sant Esteve Sesrovires, Gelida, Collbató, Sant Llorenç d'Hortons i el Bruc. Fonts oficials del Departament de Salut han reconegut que només hi van assistir aquest tres alcaldes, però ho han atribuït a "problemes d'agenda perquè la convocatòria es va enviar el dia abans" i ho han desvinculat dels problemes que ha tingut la consellera per fer els primers nomenaments al departament.

· Noticia publicada a e-noticies.com
· Nota de premsa del Departament de Salut