divendres, 4 de maig del 2007

La filla del senyor de Masquefa

Algabursa de Cervelló

Alfons l’Emperador i Algabursa de Cervelló

“moliners.com, a la recerca dels nostres orígens”
Molí: Màquina de moldre gra; edifici on es troba aquesta màquina; per extensió màquina per a moldre altres materials.
Moliner-Molinera: El qui té al seu càrrec un molí, el que hi treballa.
Moliners: Són les persones que amb el seu esforç i enginy, fan possible que la màquina funcioni i el país no s’aturi.
.COM: “Com?” és la pregunta, l’origen de la recerca.
Moliners.com a la recerca dels nostres orígens.
A vegades, buscant una cosa n’acabes trobant un altre.

“Alfons d’Aragó concertar la pau amb Ramon V de Tolosa i consolidar a Occitània un domini des de Niça fins a l’Atlàntic, amb possessions pròpies a Provença, Milhau, Gavaldà i Roerga; vassallatge sobre els marquesos de Busca, al Piemont, i els vescomtes de Montpeller; així com el reconeixement dels seus dominis en feu del rei Alfons per part dels comtes de Rasès, els de Carlat, els de Foix, els de Bigorra, els vescomtes de Nimes, els de Besiers, Carcassona i Bearn. Per aquesta raó, Alfons el Trobador, es també conegut com l’Emperador dels Pirineus.”

Tirant del fil, a vegades, si tens la mentalitat oberta i no vas molt encegat centrat en una cosa, acabes veien un filó nou per un lloc determinat. Tirant de l’Alfons d’Aragó vaig arribar a l’Eleonora d’Arborea, per exemple. De la troballa de la molinenca Eleonora, reina regent de Sardenya, una cosa em feia ballar el cap, també tenia el títol de vescomtessa de Bas-Serra. Jo que he estiuejat molts anys prop de la Vall d’en Bas, volia que el “Bas” de “Bas-Serra” fos de la Garrotxa. Cercant informació en fons italianes trobava els noms de “Basso”, “Balzo” o “Baux” que em produïren grans confusions, fins hi tot, un cantant italià de la meva joventut, Angelo Branduardi, te una cançó “Il signore di Baux”, i els Baux m’acabaven portant a la casa de Baus del sud de França, les Baux de Provence, tot un embolic.

“Al morir l’any 1166 Ramon Berenguer III de Provença, la regència catalano-aragonesa, al·legant la manca de descendència masculina, va obtenir que el comtat de Provença passés a Alfons d’Aragó, cosí germà del difunt Ramon Berenguer III de Provença. Per conservar Provença, fou necessari vèncer els alçaments a la Camarga i a Argença dels partidaris de Ramon V de Tolosa, els quals dominaven la plaça forta d’Albaron, recuperada amb l’ajuda de la Casa de Baus, entre d’altres.”

Tampoc tenia clara la raó per la qual els jutges d’Arborea havien vingut a viure a Molins de Rei, i especialment dubtava si era la primera vegada. L’escut de Sardenya son els 4 caps tallats dels “moros” que també trobem a l’escut d’Aragó, i l’arbre desarrelat, blasó heràldic dels Arborea, també es troba a l’escut d’Aragó. Seguint el fil dels Bas de la Garrotxa vàrem aprendre que la conquesta de Sardenya no s’inicia el segle XIV en temps de la Eleonora. Com comença a semblar que no podia ser de una altre manera, ja era feina del nostre Alfons d’Aragó, dos segles abans.
Algabursa, cosina del rei Alfons, es va casar amb el jutge Barisó d’Arborea amb qui va tenir un fill de nom Hug vescomte de Bas. A la mort del seu marit, Algabursa va regnar a Sardenya com a reina regent, mentre el seu fill no tenia la edat. No va ser fàcil perquè Pere d’Arborea, primer fill de la primera dona del jutge mort, lluitar per no perdre la herència. Alfons va haver de intervenir per ajudar a Algabursa, que gràcies a la seva fermesa aconseguir que el seu fill Hug, inicies la saga dels vescomtes de Bas a Sardenya. 200 anys més tard els Arborea s’establien de nou a Catalunya, concretament a Molins de Rei, on naixeria la nostra Eleonora d’Arborea. Per tant, Eleonora no seria filla de una família sarda que va venir a viure a Catalunya, sinó que és una molinenca de família i llinatge català.
Anàvem amb una fita i aquella fita es l’ultima que hem acabat aconseguim, perquè pel camí hem trobat d’altres coses que no esperàvem trobar i a lo millor han sigut més profitoses, fins hi tot, que la final que buscàvem.
Quedava una cosa, el nom de Hug. Si mirem els nom dels jutges d’Arborea trobem varies vegades el nom de Hug. En temps del rei Alfons, l’ Arquebisbe de Tarragona es deia Hug de Cervelló, les ganes de trobar una relació entre Sardenya i Cervelló, es convertiren en realitat. Algabursa infanta de Bas, en realitat es deia Algabursa de Cervelló.
El més sorprenent, i per a mi el més important del que em va dir el profesore Francesco Cèsare Casula a Càller, va ser: “El Regne de Sardenya ha estat fet pels catalans. En la practica, l‘estat italià va néixer pels catalans. Catalunya es l’origen de l’estat italià.” Garibaldi, amb el suport del rei de Sardenya Victor Manuel II, va fundar l’estat italià l’any 1861. Catalunya es l’origen de l’estat italià, gràcies a dues molineres de la vall baixa del Llobregat, Algabursa de Cervelló i Eleonora de Molins de Rei.

Josep Barba Raventós
Guai Molins