De Joaquim Pons, alcalde de Pierola
La invasió francesa, Cuba i la Lleva del Biberó
En el bicentenari de la invasió de les tropes de Napoleó a Espanya, parlem de 1808, és just de recordar la pagesia catalana que s´enfrontà als soldats francesos. Entorn del timbaler del Bruc, els pobles de sota Montserrat s’adjuntaren per frenar-los el pas. El meu tresavi que es deia Joaquim Pons i era l´alcalde de Pierola organitzà una guerrilla que amb armes molt rudimentàries intentaren espantar els gavatxos. Tingué mala sort. Els francesos el feren presoner, li clavaren una descomunal pallissa com a cap de la resistència i l´estimbaren rostes avall d´aquelles descomunals pedres montserratines. Però el meu tresavi era de molt bona fusta i no va morir, si bé estigué diverses setmanes al llit baldat de cap a peus.
Com pogué, un dia s´aixecà i anà a la Casa del Poble, cridà tota la gent i els parlà des del balcó municipal. Recordà als piarolencs que l´havien nomenat alcalde perquè era de les poques persones que llavors sabia llegir i escriure en el poble. Davant de tothom va dir que no volia que el seu fill sofrís les penúries que ell havia passat i va prometre que no li ensenyaria de llegir ni d´escriure, i així mai no podria ser alcalde. Però el seu fill, ja gran i el pare mort, s´adonà de la falta que li feia la lletra per la vida social i comercial i va jurar que el seu fill que també es deia Joaquim Pons com l´avi, el faria instruir i seria el vailet més espavilat de la comarca. Però l´home proposa i Déu disposa. Vingué la guerra de Cuba i el jove Quim va ser reclutat com molta joventut catalana per embarcar al Mar de les Antilles. Recordant la pallissa del seu avi, el jove Quim es negà a embarcar i desertà. Anà a fer de pastor a una masia de Gombrèn, un poblet muntanyenc entre Ripoll i Berga. I ho aprofità per estudiar la carrera de mestre i fou un gran dibuixant.
En record del meu avi, tinc escrita una havanera sota el nom de L´Avi Quim no va anar a Cuba. Hi posà música el jove compositor Paco Viciana i l´estrenà les Veus de Besalú, amb gran èxit. Una estrofa de l´havanera diu: «Què se’ns ha perdut a Cuba? Per què hi hem de dar la sang? No us mogueu, no, fills del poble. Digueu que no, catalans!».
I la història continua. Sempre he tingut una gran simpatia i una profunda pena per la joventut que el govern republicà reclutà tenint 17 anys, per anar a la guerra. Ara són coneguts per la Lleva del Biberó. Un error militar i polític, ja que en quedar aïllada Catalunya de l´Espanya republicana en arribar les tropes nacionals a Vinaròs l´abril de 1938, el més assenyat era demanar la pau, com volien molts dirigents. Contràriament, a instància del més violents, es desencadenà la Batalla de l´Ebre, que costà mes de seixanta mil morts i una fulminant derrota republicana. Han passat setanta anys d´aquells fets, i els de la Lleva del Biberó que sobrevisqueren, cada any es reuneixen. Ens els recorda, també, una havanera que duu per nom En Quim no vol anar a l´Ebre i que és una adaptació de l´havanera de Cuba. Una estrofa diu: «Catalunya rica i plena, recobrarà la il·lusió, Volem pau, no volem guerra, la quinta del biberó». Dimarts, dia 29 del passat mes d´abril, l´havanera En Quim no vol anar a l´Ebre es va estrenar a Banyoles amb motiu de la XXVII Trobada de Germanor dels Supervivents de la Lleva del Biberó. La cantà la Coral Plenitud del Casal de la Gent Gran de Banyoles sota la direcció de la simpàtica directora Carme Cornellà.
Com pogué, un dia s´aixecà i anà a la Casa del Poble, cridà tota la gent i els parlà des del balcó municipal. Recordà als piarolencs que l´havien nomenat alcalde perquè era de les poques persones que llavors sabia llegir i escriure en el poble. Davant de tothom va dir que no volia que el seu fill sofrís les penúries que ell havia passat i va prometre que no li ensenyaria de llegir ni d´escriure, i així mai no podria ser alcalde. Però el seu fill, ja gran i el pare mort, s´adonà de la falta que li feia la lletra per la vida social i comercial i va jurar que el seu fill que també es deia Joaquim Pons com l´avi, el faria instruir i seria el vailet més espavilat de la comarca. Però l´home proposa i Déu disposa. Vingué la guerra de Cuba i el jove Quim va ser reclutat com molta joventut catalana per embarcar al Mar de les Antilles. Recordant la pallissa del seu avi, el jove Quim es negà a embarcar i desertà. Anà a fer de pastor a una masia de Gombrèn, un poblet muntanyenc entre Ripoll i Berga. I ho aprofità per estudiar la carrera de mestre i fou un gran dibuixant.
En record del meu avi, tinc escrita una havanera sota el nom de L´Avi Quim no va anar a Cuba. Hi posà música el jove compositor Paco Viciana i l´estrenà les Veus de Besalú, amb gran èxit. Una estrofa de l´havanera diu: «Què se’ns ha perdut a Cuba? Per què hi hem de dar la sang? No us mogueu, no, fills del poble. Digueu que no, catalans!».
I la història continua. Sempre he tingut una gran simpatia i una profunda pena per la joventut que el govern republicà reclutà tenint 17 anys, per anar a la guerra. Ara són coneguts per la Lleva del Biberó. Un error militar i polític, ja que en quedar aïllada Catalunya de l´Espanya republicana en arribar les tropes nacionals a Vinaròs l´abril de 1938, el més assenyat era demanar la pau, com volien molts dirigents. Contràriament, a instància del més violents, es desencadenà la Batalla de l´Ebre, que costà mes de seixanta mil morts i una fulminant derrota republicana. Han passat setanta anys d´aquells fets, i els de la Lleva del Biberó que sobrevisqueren, cada any es reuneixen. Ens els recorda, també, una havanera que duu per nom En Quim no vol anar a l´Ebre i que és una adaptació de l´havanera de Cuba. Una estrofa diu: «Catalunya rica i plena, recobrarà la il·lusió, Volem pau, no volem guerra, la quinta del biberó». Dimarts, dia 29 del passat mes d´abril, l´havanera En Quim no vol anar a l´Ebre es va estrenar a Banyoles amb motiu de la XXVII Trobada de Germanor dels Supervivents de la Lleva del Biberó. La cantà la Coral Plenitud del Casal de la Gent Gran de Banyoles sota la direcció de la simpàtica directora Carme Cornellà.
Francesc A. Picas i Pons. La Jonquera.
Cartes. Diari de Girona. 18.06.2008
· Carta publicada a Diari de Girona el 18.06.2008
La cançó “L'Avi Quim no va anar a Cuba” és un dels títols de l’àlbum “Cada Veu Un Petó” del grup “Veus De Besalú”.·L'Avi Quim no va anar a Cuba
L'Avi Quim no va anar a Cuba,
Cuba és terra de valents.
No volen ser més d'Espanya,
volen fer-se independents.
Què se'ns ha perdut a Cuba,
perquè hi hem de dar la sang?
No us mogueu, no, fills del poble!
Digueu que no, catalans!
L'Avi Quim no va anar a Cuba,
no volgué fer-hi el soldat
Cuba és una terra lliure,
té dret a la llibertat!
No us embarqueu cap a Cuba,
que hi vagin els de Madrid.
Nosaltres mar i muntanya,
i una rosa al mig del pit.
Lletra: Francesc A. Picas i Pons
Música: Paco Viciana
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada