dijous, 30 de juliol del 2009

La Càcia de l’estació de Masquefa

La Càcia que ja no hi és

La vella Càcia de l’estació de Masquefa


El 29 juliol de l’any 1893, ara fa 116 anys, després d’un llarg i complicat procés es va inaugurar el tren de Martorell a Igualada. Als pobles on passava el tren es van fer grans i petites celebracions per a celebrar aquest gran esdeveniment, a Masquefa també, les autoritats i la gent van anar a l’estació a rebre el tren i a saludar les autoritats de Catalunya que hi anaven.
D’aquesta història se’n podrien explicar moltes coses, el desig i les ànsies dels masquefins per veure realitzat aquest projecte, els diners que hi van invertir i perdre molta gent en el primer projecte de la portada del tren, els lligams que es van establir entre alguns treballadors d’aquestes obres i gent de Masquefa, algunes histories d’amor, ... però ara i aquí volem parlar d’un dels arbres que aleshores van plantar a l’estació del tren.
Un dels arbres més profusament plantat a l’estació de Masquefa fou la Càcia, Robinia Pseudoacacia, la Càcia era un arbre relativament nou a Catalunya i que en certa manera s’havia posat de moda. Una arbre exòtic, una bonica planta ornamental, que anava molt bé per fixar talussos i marges i com a arbre d’alineacions a les vores de les vies del tren.
Al cap d’uns anys aquests arbres ja havien aconseguit un bon creixement i a l’estiu feien una ombra esplèndida i molt de goig, tal com es pot veure en aquestes postals antigues de Masquefa.
La Robinia Pseudoacacia
La Càcia, Robinia Pseudoacacia, és un arbre de la família de les lleguminoses i és d'origen americà. El botànic francès Jean Robin (1550-1629), un jardiner encarregat de cuidar les plantes medicinals dels reis francesos Enric lV i de Lluís Xlll, en va portar llavors des de les muntanyes Apalatxes a l'estat de Virgínia del nord d’Amèrica a l’any 1601. D’aquestes llavors, en Jean Robin en va plantar al jardí de casa seva a la plaça del Delfinat de Paris i al cap de 35 anys el seu fill Vespasien Robin va trasplantar les dues primeres robinies d’Europa, una a la plaça René-Viviani, Saint Julien le Pauvre, que encara viu i és l’arbre més vell de Paris i l’altre al Jardí del Rei, anomenat desprès Jardí Reial de les Plantes Medicinals i actualment Jardí de les Plantes, aquesta Robinia Pseudoacacia va viure fins a la dècada dels 1980.
Robinia plantada el 1601, a Paris
Ja en els segles XVII i XVIII es va anar introduint l’arbre per bona part d’Europa, primer en els parcs i jardins reials i després fou àmpliament difós com a planta ornamental utilitzada com a arbre de passeigs i d’alineacions. Sembla que a Barcelona fou introduït cap a mitjans del segle XVIII. Amb el temps aquest arbre s'ha naturalitzat i asilvestrat en moltes regions europees, com a Catalunya, on es troba sovint en boscos de ribera.
La Robinia Pseudoacacia s’ha utilitzat sovint com a arbre d’alineacions als marges i les vores de les carreteres i de les vies del tren. És útil per fixar talussos i fixar sòls. El seu sistema radicular és capaç de controlar l’erosió, gràcies als nombrosos rebrots que desenvolupa.
La Robínia fa unes flors papallonejades, blanques, en raïms penjants, lleugerament perfumades i amb gust dolcenc, hi ha qui se les menja. La Robínia és una planta melifera, les seves flors agraden molt a les abelles, que n’elaboren una mel molt preuada. D’aquestes flors també es preparen saborosos xarops i un vi tònic i s’extreu un oli, anomenat “essència d’acàcia”, usat en perfumeria.
La Càcia pot arribar a fer 25 metres d’alçada i pot viure de 200 a 300 anys i més. La Robínia del Jardin des Plantes de Paris va viure més de 380 anys, la de René-Viviani ja en té més de 400.
Alguns dels noms comuns de la Robinia Pseudoacacia emprats en català són: Robínia, Acàcia falsa, Falsa Acàcia, Acàcia blanca, Acàcia de bola, Càcia.
Amb els anys la majoria d’aquestes càcies de l’estació de Masquefa, que es van plantar ara fa 116 anys, van anar desapareixent, tot hi que n’hi ha algunes altres fruit d’algunes llavors que han anat germinant i dels rebrots que desenvolupa aquest arbre. Però d’aquestes més antigues en va sobreviure una “La vella Càcia de l’estació de Masquefa” que cada primavera s’omplia de fulles i els anys que l’Ajuntament no la maltractava ni li feia podes dràstiques també s’omplia dels raïms de flors blanques i oloroses.
Els últims 45 anys aquesta càcia havia viscut entremig d’uns pins que va plantar el cap de l’estació i que havien crescut força.
En la ventada del passat 24 de gener el pi que estava més a prop de la càcia es va tombar, però per sort el pi no va tocar gens la càcia i aquesta no va patir cap mena de dany.
Pi tombat i la vella Càcia de l’estació de Masquefa
Increïblement, quan l’Ajuntament va tallar i retirar el pi que havia caigut també va tallar i es va emportar aquesta vella Robinia Pseudoacacia. En un moment, en un tres i no res, l’Ajuntament de Masquefa va eliminar el que segurament era l’arbre més antic dels arbres urbans de Masquefa, l’únic arbre que encara era testimoni d’una de les fites més importants de la història de Masquefa, un arbre ple de records per a moltes generacions de gent de Masquefa. Una vegada més, les persones que manen en aquest ajuntament han mostrat el seu menyspreu pels arbres, pels records de molta gent i per la història d’aquest poble.
Ara, la vella Càcia de l’estació de Masquefa ja no hi és

· Article publicat a Amics arbres · Arbres amics el 29.07.2009

dimarts, 21 de juliol del 2009

Nou disc de Daniel Sáez



Virivium






El cantautor de Masquefa en Daniel Sáez acaba de treure un nou disc, Virivium.

En aquest vídeo podeu escoltar una de les cançons, Cementiri Blanc :

dilluns, 6 de juliol del 2009

El carrer Montserrat sense arbres


‘Amics arbres · Arbres amics’ denuncia que l’Ajuntament de Masquefa ha tallat
tots els arbres del
carrer Montserrat


‘Amics arbres · Arbres amics’ el grup de defensa dels arbres dels països catalans, denuncia la tala dels arbres del carrer Montserrat de Masquefa perpetrada per l’Ajuntament i ha fet arribar el següent escrit als mitjans de comunicació i autoritats del país:
“A Masquefa no hi hagut gaires governs municipals que hagin tractat bé els arbres urbans, però l’equip de govern actual, format per Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Popular, està fent la pitjor política contra els arbres que en aquest poble s’hagi vist mai. Des que governa aquesta coalició dels dos partits de dretes demòcrata cristians, català i espanyol, que no han parat d’eliminar arbres dels carrers, places i jardins de Masquefa. Ara li ha tocat als arbres del carrer Montserrat, unes mèlies que es van plantar quan es va començar a urbanitzar el carrer i que ja tenien gairebé 50 anys.Això si, sempre troben una excusa per tallar els arbres, normalment diuen que estaven malalts o que feien nosa. En aquest cas dels arbres del carrer Montserrat l’excusa ha estat que s’han de fer noves les clavegueres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai i que aquests arbres fan nosa i a més que són els culpables de que les velles clavegueres es fessin malbé. Però la veritat és que si les arrels dels arbres han entrat a les clavegueres és que aquestes ja s’havien fet velles i estaven fetes d’una manera i amb uns materials que han propiciat que això pogués passar. Si l’Ajuntament hagués volgut aquestes obres s’haurien pogut fer sense tallar cap arbre i posant uns col·lectors resistents a les arrels dels arbres i amb unes voreres noves amb uns escocells adaptats a la grandària d’aquestes mèlies.A l’Ajuntament ja ho saben que és molt important respectar els arbres, que els arbres són moltes coses, que són una companyia i un referent per a moltes persones, que aquests arbres eren un testimoni viu de la historia d’aquest carrer i aquest barri, que tenir arbres frondosos a prop ajuda a fer més felices a les persones, que la millor manera de fer més agradable i respirables els pobles i ciutats, de disminuir la calor de l’estiu i la contaminació i la pols ambiental de tot l’any és plantant arbres i respectant els que hi ha. Però els que manen a Masquefa això no els importa gens ni mica, han tirat pel dret i ens han mostrat un altre vegada la seva cara més agressiva contra els arbres i el seu menyspreu per les persones, el medi ambient i la natura.
Aquestes obres dels carrers Montserrat, Verge de la Mercè i Virolai estan finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local del govern d’Espanya per a pal·liar l’atur, uns fons que molts ajuntaments han gastat molt malament, malbaratant els cabals públics en obres no prioritàries i que molt sovint han causat i produït pèrdues ambientals i patrimonials irreparables, com ara en aquest cas. Els que donen i demanen aquests diners haurien de vigilar més com es gasten i haurien d’assegurar-se que no és perjudicarà els arbres i no es produirà cap agressió mediambiental.”
En la versió d’aquest comunicat que han posat a la seva web també diuen que : “Aquest estiu, en propers articles, anirem explicant d’altres barrabassades que ha fet aquest ajuntament de Masquefa contra els arbres”.
· Un altre agressió als arbres de Masquefa · Amics arbres · Arbres amics ·