dissabte, 19 de setembre del 2009

Nits musicals al Bar Aloy de Capellades


El mític Bar Aloy de
Capellades recorda
els vells temps


El Bar Aloy de Capellades ha posat en marxa aquest estiu una singular iniciativa per rememorar les gresques d’abans. Es tracta de les nits musicals, que pretenen oferir un espai lúdic i gastronòmic per als nostàlgics o, senzillament, per als amants de la bona música i per aquelles persones que vulguin passar una bona estona.
Cada dissabte, de 9 del vespre a 12 de la nit, la terrassa d’aquest establiment capelladí que ja té més de mig segle d’història esdevé l’escenari d’aquest revival, amb la música en directe dels discjòqueis que fan sonar els clàssics dels anys 70, 80 i 90. D’aquesta manera, amb aquesta companyia de fons, els parroquians poden degustar un bon pa amb tomàquet i cava, un aperitiu, i gaudir d’una bona estona.
La propera cita és aquest dissabte, 19 de setembre, amb el DJ Manel Colom, que recordarà els vells temps de la ja desapareguda discoteca 55 de la Torre de Claramunt. Dissabte vinent, 23 de setembre, serà el torn de repassar la música dels 70, 80 i 90, amb el DJ Miquel Llansana. En cas de mal temps, les vetllades es faran a l’interior de l’establiment.
El Bar Aloy va obrir portes l’any 1945 al bell mig de Capellades, al carrer Major. Durant anys, el bar i la seva terrassa han estat un referent per a generacions de capelladins i capelladines. Avui continua oferint els seus serveis a tothom, en un local amarat d’història que manté intactes joies del passat com el celler, on encara s’hi poden fer trobades i festes.

divendres, 18 de setembre del 2009

Daniel Sáez a Barcelona


Daniel Sáez presenta el
seu nou disc “Virivium”
a Barcelona



Avui divendres 18 de setembre el cantautor de Masquefa en Daniel Sáez presenta el seu nou disc “Virivium” a la Sala Underground de Barcelona, carrer La Granada del Penedès 19 a 2/4 d’11 del vespre.

· Daniel Sáez.myspace · Nou disc de Daniel Sáez ·

divendres, 4 de setembre del 2009

Cada dia s'amplia més l'abocador

L'abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola

Serà veritat que cada poble té el que es mereix?

Cada dia veig com s'amplia més i més l’abocador que tenim al costat de Masquefa, cada dia veig com l’ecoparc es fa més gran i com es va destruint a poc a poc el nostre estimat entorn, un entorn que fins fa poques dècades era un preciós panorama verd, saludable i digne de ser contemplat.
Però que ha passat? perquè ara hi ha una immensa esplanada plena d'escombraries en aquest meravellós paisatge?, que ha embrutat d'aquesta manera la nostra vida, el nostre aire, la nostra salut, el nostre poble? qui són els responsables? com s'ha arribat a aquests desastrosos extrems sense que els habitants s'aixequin indignats i reclamin el seu dret a viure en un ambient digne?.
Quan despertin ja serà massa tard, les escombraries ja hauran arribat a la porta de les nostres llars, la desídia la comoditat i la manca de sentit comú s'haurà convertit en les nostres vides en part d'aquesta brossa que ens porten a centenars de tones cada dia.
El silenci de les víctimes és l'aliat principal dels culpables
D'uns culpables que en comptes d'aixecar la veu per estar posant en perill els habitants de Masquefa, es confabulen per rapinyar uns milers d'euros anuals que faran servir per fer creure a la població que els parcs que ens crearan són molt bonics, que els nostres nens jugaran molt bé en els seus equipaments, però no diuen que aviat aquests nens hauran de posar-se mascareta per poder sortir a jugar.
Mireu l’abocador, l'han tornat a fer més gran sense que ningú ho sàpiga, a la callada. Quants morts ens costarà aquesta destrucció ecològica?
Serà veritat que en el fons, cada poble té el que es mereix?
Maria

dijous, 3 de setembre del 2009

"Glops" de Joan Pinyol


Joan Pinyol publica GLOPS, un nou recull de microcontes

Dins la col·lecció “Nou món” número 2 i publicat per la nova editorial Petròpolis des de les Terres de l’Ebre, l’escriptor capelladí acaba de donar a conèixer Glops, el seu onzè llibre, en el qual torna a conrear les possibilitats narratives del gènere de la microficció després de Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (2001) i Micromèxics (2007).

Aquest nou recull s’encapçala amb un pròleg de David Serrano, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, i inclou seixanta-tres microcontes de factura ben diversa en els quals, com afirma el mateix prologuista, “amb un afinadíssim sentit de l’humor, Pinyol se serveix d’un ús intel·ligent dels recursos propis del llenguatge, com la paradoxa, per endinsar-se en les seves possibilitats, que sovint el duen a trencar totes les convencions de la lògica per situar-se en l’absurd més inversemblant i, a la vegada, més proper. I tot plegat amb la voluntat de trobar la lògica a un món sense lògica, i, crec, la possibilitat d’apuntar un món més humà, més senzill, millor”
Glops inclou contes brevíssims, encara inèdits, que han estat premiats en diferents llocs del país com Caldes de Malavella, Olot i Terres de l’Ebre, a més d’altres que Pinyol va escriure en directe al Saló del Llibre celebrat a Barcelona l’any 2008 i d’altres que ha anat escrivint des que la seva passió per aquest gènere l’ha portat també a impartir diversos tallers narratius dedicats al microconte i també xerrades en biblioteques i centres d’ensenyament d’arreu del país.
D’altra banda, i tenint en compte que Petròpolis és una microeditorial cibernètica creada per Jaume Llambrich que posa a l’abast dels lectors textos literaris mitjançant totes les possibilitats de les noves tecnologies, la primera presentació del nou llibre del capelladí tindrà lloc el proper 7 de setembre a les 20.30 h. a través del web de Petropolis. I una vegada presentat, el llibre es podrà adquirir en format paper, es podrà llegir en línia de forma totalment lliure i gratuïta i també es podrà descarregar en pdf. Posteriorment Glops serà objecte de diferents presentacions, entre altres llocs, a Capellades, població d’origen de l’autor, com a Igualada, capital de la comarca de l’Anoia.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Vergonyes de Masquefa


La vergonya de viure
en un abocador urbà



Masquefa s’ha convertit en un abocador municipal. Escombraries, runes, rates, ocells morts, ..., amb un parc infantil a 5 metres. Contenidors rovellats. Voreres sense paviment. On és la neteja, salubritat i sanitat pública de Masquefa. Una vergonya, la vergonya de Masquefa. No hi ha dret !!

· tirilla34 ·